no te apuuures, que ahorita actualisaaamos

Salutacions dominicanes!

Avui tenim coses per explicar-vos, el divendres va haver-hi un incident caní: anant cap a casa un gos va mossegar a la Cris, vam parlar amb els propietaris, i vam dur a la Cris a un centre mèdic per veure si feia falta vacunar-la de la ràbia, però no va ser necessari perquè el gos ja estava vacunat. (per sort!)

El divendres, tot i l'imprevist, vam estar treballant com xinos, semblava un taller il.legal de postals en mig del carib, o la versió catalana de les Teresines SA, la qüestió era preparar tot el necessari per la festa d'acomiadament del dissabte; ens vam guanyar el son.

Dissabte ens vam llevar d'hora per preparar l'escola per la festa de comiat. Vam preparar sis espais, on hi havia unes activiats on els nens, per grups, podien guanyar uns tiquets per menjar crispetes, cotó de sucre i un refresc. El primer repte era tenir paciència: tot estava programat per les 9 del matí i vam començar a les11h, no és nou per nosaltres això, és el fer dominicanu. També hi havia unes pallasses amb poca gràcia i poques ganes de treballar, més que fer riure feien plorar, eren una fusió de Krusty el pallasso i Pipi calzaslargas... Quina por!

Resultat final: molta festa, molta alegria, molt menjar, paciència, pluja, sol i al final moltes llàgrimes.

El diumenge vam anar a Jarabacoa a veure un salt d'aigua, Jimenoa... un lloc ple de natura, aigua i màgia, a poc més d'una horeta de Santiago. A la tarda a la tornada vam anar al cine. No és res nou però és força curiós veure com personatges que un està acostumat a escoltar en català o en un castellà més ibèric, prenen un accent més sudamericà. Aquest va ser el torn de Harry Potter... costa d'imaginar-ho. Cal afegir que el cine és un càmara frigorífica en potència, fa més fred dins d'un cine del carib que al pol nord. Per tant, imagineu-vos la situació: en Harry Potter, un fred de mil dimonis, un doblatge força tètric, i un sala plena de dominicans amb màniga curta, amb 6 gringos abrigats fins les orelles i tremolant de fred... Benvinguts a la república independent del frikisme!

Aquesta setmana hem estat treballant a Acción Callejera, en tots els projectes que estan duent a terme, i programant la nostra setmana de viatge per l'illa, fins i tot estem prenen consciència que s'acaben els dies de totes aquestes personetes que veiem i saludem cada dia al matí. Fins i tot els mateixos que diuen a les noies (amb en Joan no) mil piropos per intenar seduir-les... No voldríem marxar, però ja toca. A Acción Callejera, estem col·laborant a apoyo escolar, amb el metge, a l'area de destreza, proyecto de calle, al comedor... I cada tarda tenim una activitat diferent per fer. Dilluns vam anar a La Liga, amb un nois que els eduquen a partir de l'esport, dimarts vam fer una valoració de La Escuelita, de la nostra tasca al campamento, dimecres vam participar en un taller de violència de gènere, que durarà les pròximes 6 setmanes i avui si tot va bé (cau el diluvi universal, amb animals i tot...) anirem a La Mosca, un abocador on treballen moltes famílies del barri de Cienfuegos.

Avui a més anem al Hoyo, on els nens ens han preparat una festa per acomiadar-nos, demà dinem a casa per acomiadar-nos de la família, i al vespre una altra festa d'Acción Callejera... Quin fart de plorar...

Espai subvencionat per xispa dominicana: com diu una altra cançó coneguda per aquí: ...pepe pepe pe pe pepeeeee.... (colla de feixistes, fins i tot aquí fan campanyes polítiques...)

Missatge per als patidors: estigueu tots molt tranquils, que aquí els ciclons només arriben en forma de pluges (amb 5 segons ens quedem xops, però només és aigua...).