Salutacions dominicanes (amb tardança)!
Ja estem de viatge, de fet ho estem des de dissabte. Els sopars per acomiadar-nos van ser d'allò més sincers i agraïts, van correr llàgrimes, somriures, records i presidente (cervesa)... Ens vam acomiadar de la família que ens ha obert casa seva, a part d'ocupar una part del nostre cor, i vam començar l'aventura; la primera parada: Samanà (samanà a triomfar... ).
Vam prendre una Guagua, que anava plena de dominicans i ens van acoplar per allà al mig, diríem que a seients per a tres persones hi anàvem cinc, ja que incorporaven una mena de seient volàtil, que s'aguantava amb els altres seients. Si estaves de sort podies mig seure, però si es movia, diríem que quedaves penjat per una "nalga" i no queies per la pressió dels teus companys. I així unes 4 hores de vaitge, amb una parada intermitja, per sort!
I un cop vam arribar vam buscar un Hotel, un bona ganga, 800 pesos per habitació triple (16 euros), amb llit, tele, nevera, aire acondicionat, bany... Cal dir que en la negociació en Joan es va deixar la salut (va empotrar el cap amb una tanca de ferro... és el que té parlar i caminar d'esquena... li va sortir un bon nyanyo...), però tot es va quedar en un no res. Aquella mateixa tarda vam anar de caça, es tractava de trobar algú que en oferís un bon preu per dur-nos amb barca (yola), al parc nacional dels Haitises i al Cayo Levantado (una illa paradisíaca, o una emulació del Caribe de Port Aventura; ja sabeu, sorra blanca, aigua blava calentíssima...). Al final, després de marejar-nos amb diferents ofertes i no deixar-nos en pau ni un segon, vam contractar amb un senyor (en Miguel) que havia treballat per la Isla de los famosos.
Així que l'endemà a les 9 estàvem al port per emprendre el fabulós viatge, el senyor estava per allà preparant les coses, i de sobte ens va fer enfilar en un bot que no duia ell... la mar estava alterada; quan vam anar a favor del mar, va fer riure, però quan vam anar contra mar, per déu... quin patir! Diguéssim que tenim les parts adolorides (uns més que d'altres) però forma part de l'experiencia. Els Haitises és preciós, vam visitar la cueva de Sant Gabriel, la boca del Tiburón, vam veure moltes aus, menglars i un parell de coves més. I després ens van duu al Cayo Levantado, on vam menjar i vam banyar-nos una estona. Durant el viatge, el nostra capità ens va dir que en Miguel no va venir perquè tenia ressaca... Ja li val! Així que si bebes no conduscas!
Quan vam tornar del Cayo, a Samanà de nou, vam cercar algú que ens portés al salto del Limón i a Playa Rincón l'endemà. No volíem atabalar-nos gaire, així que vam negociar amb un senyor amb qui ja havíem parlat el dia abans, amb ànims que no ens enredessin més... que si féiem un tracte, féiem un tracte i punt. I així vam acordar.
L'endemà de nou a les 9h cap al salto del Limón. Amb guagua van dur-nos fins un poblet, on vam aconseguir-nos un cavalls i potrum potrum... cap al salto, per un camí ple de fang i de mala mort per on els cavalls relliscaven tot fent pujades i baixades. Alguns vam patir, sobretot els que no els agraden els animals o els que teníem les parts adolorides del dia anterior (a tots ens va passar pel cap la cançó aquella de... sóc un pobre i sol cowboy...). Un cop al Salto, vam haver de caminar 5 minuts per unes escales relliscoses; sort d'un tanca casolana que hi havia, però l'esforç mereixia la pena, quin salt d'aigua més inmens i més bonic... fins i tot podies banyar-t'hi. (Allò estava ple de guiris com nosaltres, però guiris sense escrúpols; vam veure imatges lamentables... ). I a la tornada, ja se sap: pujar per les escales relliscoses, el cavall de nou (a l'Alba el cavall no lo volia deixar muntar..., i el cavall d'en Joan va fer un excursió al riu...) I a la tarda vam anar a una platja meravellosa, una platja salvatge... Playa Rincón. A priori podria semblar bruta, però és la realitat, no hi havia ni una ànima... sols sis catalanets, fent la llagosta per allà...
Ahir a última hora vam programar un canvi de plans, per amortitzar més bé els diners i el temps, i vam cancelar el viatge amb Ferri per anar a la Sabana del mar, per venir directament Santo Domingo i des de aquí moure'ns amb el mínim equipatge. La idea és fer dues sortides, una a La romana i l'altra a Barahona. I els altres dies els aprofitarem per conèixer Santo Domingo. De moment ja tenim hotel, una ganga per ser a la ciutat (20 euros per nit per cada habitació triple), i hem vist una mica aquest paradís turístic ple de turistes, de botigues de souvenirs, i d'estafadors.
Va, que ara si més no ja sabeu com estem...
Ja estem de viatge, de fet ho estem des de dissabte. Els sopars per acomiadar-nos van ser d'allò més sincers i agraïts, van correr llàgrimes, somriures, records i presidente (cervesa)... Ens vam acomiadar de la família que ens ha obert casa seva, a part d'ocupar una part del nostre cor, i vam començar l'aventura; la primera parada: Samanà (samanà a triomfar... ).
Vam prendre una Guagua, que anava plena de dominicans i ens van acoplar per allà al mig, diríem que a seients per a tres persones hi anàvem cinc, ja que incorporaven una mena de seient volàtil, que s'aguantava amb els altres seients. Si estaves de sort podies mig seure, però si es movia, diríem que quedaves penjat per una "nalga" i no queies per la pressió dels teus companys. I així unes 4 hores de vaitge, amb una parada intermitja, per sort!
I un cop vam arribar vam buscar un Hotel, un bona ganga, 800 pesos per habitació triple (16 euros), amb llit, tele, nevera, aire acondicionat, bany... Cal dir que en la negociació en Joan es va deixar la salut (va empotrar el cap amb una tanca de ferro... és el que té parlar i caminar d'esquena... li va sortir un bon nyanyo...), però tot es va quedar en un no res. Aquella mateixa tarda vam anar de caça, es tractava de trobar algú que en oferís un bon preu per dur-nos amb barca (yola), al parc nacional dels Haitises i al Cayo Levantado (una illa paradisíaca, o una emulació del Caribe de Port Aventura; ja sabeu, sorra blanca, aigua blava calentíssima...). Al final, després de marejar-nos amb diferents ofertes i no deixar-nos en pau ni un segon, vam contractar amb un senyor (en Miguel) que havia treballat per la Isla de los famosos.
Així que l'endemà a les 9 estàvem al port per emprendre el fabulós viatge, el senyor estava per allà preparant les coses, i de sobte ens va fer enfilar en un bot que no duia ell... la mar estava alterada; quan vam anar a favor del mar, va fer riure, però quan vam anar contra mar, per déu... quin patir! Diguéssim que tenim les parts adolorides (uns més que d'altres) però forma part de l'experiencia. Els Haitises és preciós, vam visitar la cueva de Sant Gabriel, la boca del Tiburón, vam veure moltes aus, menglars i un parell de coves més. I després ens van duu al Cayo Levantado, on vam menjar i vam banyar-nos una estona. Durant el viatge, el nostra capità ens va dir que en Miguel no va venir perquè tenia ressaca... Ja li val! Així que si bebes no conduscas!
Quan vam tornar del Cayo, a Samanà de nou, vam cercar algú que ens portés al salto del Limón i a Playa Rincón l'endemà. No volíem atabalar-nos gaire, així que vam negociar amb un senyor amb qui ja havíem parlat el dia abans, amb ànims que no ens enredessin més... que si féiem un tracte, féiem un tracte i punt. I així vam acordar.
L'endemà de nou a les 9h cap al salto del Limón. Amb guagua van dur-nos fins un poblet, on vam aconseguir-nos un cavalls i potrum potrum... cap al salto, per un camí ple de fang i de mala mort per on els cavalls relliscaven tot fent pujades i baixades. Alguns vam patir, sobretot els que no els agraden els animals o els que teníem les parts adolorides del dia anterior (a tots ens va passar pel cap la cançó aquella de... sóc un pobre i sol cowboy...). Un cop al Salto, vam haver de caminar 5 minuts per unes escales relliscoses; sort d'un tanca casolana que hi havia, però l'esforç mereixia la pena, quin salt d'aigua més inmens i més bonic... fins i tot podies banyar-t'hi. (Allò estava ple de guiris com nosaltres, però guiris sense escrúpols; vam veure imatges lamentables... ). I a la tornada, ja se sap: pujar per les escales relliscoses, el cavall de nou (a l'Alba el cavall no lo volia deixar muntar..., i el cavall d'en Joan va fer un excursió al riu...) I a la tarda vam anar a una platja meravellosa, una platja salvatge... Playa Rincón. A priori podria semblar bruta, però és la realitat, no hi havia ni una ànima... sols sis catalanets, fent la llagosta per allà...
Ahir a última hora vam programar un canvi de plans, per amortitzar més bé els diners i el temps, i vam cancelar el viatge amb Ferri per anar a la Sabana del mar, per venir directament Santo Domingo i des de aquí moure'ns amb el mínim equipatge. La idea és fer dues sortides, una a La romana i l'altra a Barahona. I els altres dies els aprofitarem per conèixer Santo Domingo. De moment ja tenim hotel, una ganga per ser a la ciutat (20 euros per nit per cada habitació triple), i hem vist una mica aquest paradís turístic ple de turistes, de botigues de souvenirs, i d'estafadors.
Va, que ara si més no ja sabeu com estem...
(aquest post ha estat escrit en una pantalla que... es mou, es mou, es mou, com una palmera, es mou, es mou...)
3 comentaris:
Esteu, sense cap mena de dubte, a la glòria terrenal. No sabeu pas a quants i quantes catalanets i catalanetes ens agradaria viure el mateix que el que esteu vivint vosaltres.
Moltes gràcies per les explicacions tant detallades i precises, ens faciliteu un viatge esplèndidament remogut, "xarbutat" i sacsejat. I segur que us heu trobat parts que no sabíeu ni que les tinguéssiu. SObtetot, no les perdreu si no voleu ser un puzzle escampat, entre aigua i fang.
Un petonet de 3 trenes trenades de triangles.
Ostres quins farts de riure Juanitu, ja t'imagino...
Susagna.
Hola!!!! Bueeeenuuu... menys mal que respireu!!!! Bé, veig que us ho esteu passant mooooolt i moooolt bé!!!! Glòria a la tornada ja ens explicaràs les mil aventures!!!! Què riurem aquest curs, jejejejejeje! Buenuuuuuu vinga... que acabin de provar aquests dies per Santo Domingo!!! Un petonàs i... bona tornada!!!! ja us esperem a tots a 30 graus mínim, jejejeje (en fin... derretits i esgotats però... vivitos i coleantes, jejejejeje!!!)
Petons a tothom! Merche.
Publica un comentari a l'entrada