Ja hi som tots!

Amoles! El dimecres i el dijous passat vam anar a "La Molino Blanco", amb 30 nens que van passar de curs, era com un premi al seu esforç, ja que són nens que treballen al carrer i que a més a més estudien. Vam marxar amb una Guagua tipus els Simpsons, carregada fins les orelles, i posant-nos per camins fangosos, ponts impossibles, fins que el xofer va dir prou. Va baixar de la guagua i va marxar caminant cap a casa. Així que vam fer el que quedava de camí sota un sol espaterrant, i carregats com mules... Vam perdre uns kg de més!

Allà vam estar fent activitats de reforç escolar, piscina, banyant-nos al riu i menjant cada hora i mitja... Els kg de més van tornar!

L'endemà vam tornar, vam anar a buscar la gugua i vam esperar el xofer que venia caminant de ves a saber on... vam esperar dues hores!

Aquell dia estavem tant rebentats que vam arribar i vam fer nones fins l'endemà. L'endemà vam fer campamento al matí i a la tarda vam anar a Santo Domingo a buscar l'Alba, que ja està recuperada i apunt de donar-nos guerra... Vam carregar la guagua de menjar i cervesa i alé a buscar la catalaneta que ens falta. L'Alba ha vingut a tope, avui ja hem donat un tomb pel barri i ha fet la japonesa, ha fet fotos de tot i ens ha fet uns bailoteos amb aquesta música que mai deixa de sonar aquí. De fet gràcies a l'Alba tindrem fotos de tot fins i tot del paper de wc que fem servir...(és una manera de parlar eh? jeje).

Avui anem de visita per Santiago i Las Colinas a ballar, la nit promet! I demà toca platja a Puerto Plata, serà un camarones 2? Al pròxim post ho sabrem, mentrestant estigueu tranquils que tot va vent en popa.

Bon cap de setmana!

xispa dominicana

People! Cómo ustedes estaaaaan? El diumenge, la Marta (la figuerneca dominicana), va convidar-nos a passar el dia al riu... qué locura! Vam marxar amb una ¨jeepeta¨descapotable, i a dins hi havia laMarta, en Wandy, nosaltres, el Negro, la mujer del negro, els 5 fills del negro, l'olla, el menjar, 3 pollastres (si haguéssim de recarnar-nos, no voldríem ser pollastres dominicans...), un pneumàtic i les motxilles.

Allà vam banyar-nos contracorrent, jugar a pitxi sota un sol calent i cremador de pells blanquetes, menjar ¨arròs¨ (moro en diuen) i els pobres pollastres abans esmentats; després, una migdiada (diem-ne així perquè en Joan va fer complot per no deixar-nos dormir... -això ho diuen elles-), per acabar la tarda pescant en un pantà fangós i sec. Allà, a part de tirar l'ham i no pescar res, vam veure com la Marina naufragava en el fang... La pobra va estar a punt de perdre la seva xancleta, però per sort vam aconseguir rescatar-la (la xancleta; ah... la Marina també).

I dilluns arribava el gran dia, primer dia de campamento... YUhuuuuuu! Diguéssim que va ser un dia ple, bonic, amable, ple de somriures, abraçades... però mare meva quin estrés! 250 nens acaben amb la santíssima paciència d'un... Per sort, nosaltres som un sants catalans, i demà marxem durant dos dies cap a Molino Blanco amb uns nens d'Acción Callejera. Serà com anar a un Spa, tenim 40 nens i una piscina amb banys nocturs, per a relaxar-nos per divendres i tornar a trobar aquests dos-cents cinquanta cadells hiperactius. Podem dir, pel moment, que ja saben ballar sardanes curtes i flamenco... ehem, és un dir.

Així que a mal temps mala cara, i si esteu tristos, una mica de xispa dominicana!

Primers contactes

Gent! Ja som a terres dominicanes, després de un munt d´hores d´avió, amb doping, retards, fent amics, amb birres a la guagua i no sé quantes hores sense dormir o mig dormint... si, ja hem arribat!

Avui ha estat el primer dia de contacte, hem dormit una mica més del que podrem dormir ( expecte la Cristina que pateix una mena d´insomni sorollós, fa soroll i el soroll la molesta), hem anat al centre a canviar diners, i a Acción Callejera. Molts cotxes fent ús insistentment del claxón (hiperclaxant!) , molta gent, més de la que estem acostumats, nosaltres erem els Guiris, una calor ampalagosa, que sembla que estiguem dins un núvol de sucre calent, i hem aconseguit les dues coses necessaries per sobreviure aquí: Absolut pear (aigua beneida) i Off (repel.lent ultraquimic per que els mosquits no et declarin la guerra) , apartir d´aquí veurem com va.

Per anar a la ciutat hem agafat un concho, que és un cotxe utilitari que fa un ruta fixada dins la ciutat, i per 13 pesos dominicans, pots pujar i baixa on vulguis dins aquesta ruta, poden pujar fins a 7 persones. Val la pena fer-ne us perque l´educació vial és un caos, sense linies a la carretera, 3 cotxes en paral.lel en un carril de dos, un canvi de marxar que tocava el cul dela Glòria, i sols un semàfor vermell en tota aquesta jungla de motor! Benvinguts a la República Independent dels Dominicans (donde caben 2 caben 3, donde caben 3 caben 4...)

Una abrçada con mucho amol !

Avui tot comença

Avui tot comença. Avui serà la prèvia abans de prendre demà de bon matí el primer pont aeri fins a la capital d'aquest nostra país veí anomenat Espanya, i allí agafar el vol cap a la República Dominicana.

Un país conegut però desconegut, un país ric de moltes coses no tàctils i pobre en coses materials, des de aquí Europa sols ens sabem destacar les platges paradisíaques, i el sol bru... però té tants tresors ocults que per evitar nombrar-los, preferim anar-los rellevant en el nostre viatge.

Avui, ens reunirem tots a casa l'Helena, per acabar de polir quatre coses. L'Alba que està malalta no sabrà fins a últim hora si podrà venir o no, però tots tenim fe que ella traurà forces d'allà on no n'hi han i farà el viatge amb nosaltres, encara que hagi de fer llit uns dies. La cuidarem com una reina!

Un cop a Santo Domingo, la Marta (una Figuerenca) i la Bentodina (la directora de Acción Callejera), ens vindrà a recollir a l'aeroport amb una "guaua" de 8 places, on hi caben totes les maletes i nosaltres, per fer un trajecte d'aproximadament 3 hores, fins a Santiago de los Caballeros, més concretament a la Yagüita del Pastor, el barri on viurem i treballarem.

Allà ens esperen la Maria i en Monchy i els seus fills, l'Angel (big boss) i la Gabi (una mena de princesa bruna), ells seràn la nostra familia durant aquestes properes setmanes.

A veure si aviat podem explicar-vos com ha estat la nostra arribada i rebuda al barri, mentrestant, esperem que també ens expliqueu com es presenta l'estiu!?